Aquesta és una d’aquestes nits en què saps que a dins tens tota la força de l’univers com per poder continuar i continuar i continuar i no aturar, celebrar cada pas, cada moment, cada pensament, una nit en què saps, o sigui sé, que sóc hereu de Forrester i que en un principi les coses 1) s’escriuen amb el cor i es corregeixen (si s’han de corregir) amb el cap, 2) que l’única manera d’escriure és escriure, començar, 3) que tots tenim un cor a dins que batega lletres i que tot pot arribar a ser meravella, 4) que la il·lusió de totes les coses, de cada cosa, és el motor és l’aliment és l’alegria, 5) he escrit un poema una cosa un riu aquest capvespre, li dic riu com li podria dir qualsevol cosa, i que m’emociona perquè ha vengut a raig de cop sense esperar-ho ha estat una sorpresa i ara reposa i prest el podré mostrar i sé que aconseguiré grans coses amb ell com anar a fer una volta a la Vila del Pingüí i trobar-me amb tresors com aquests:
Creació Creació Creació Sempre la Poderosíssima Creació del Món! Ara mateix crec que sóc un tità i que puc aconseguir-ho tot i tot és bellesa, ara mateix un home canta cançons com aquesta en un Teatre d’Arenys i jo voldria ser-hi i hi sóc, hi sóc des d’aquí, hi sóc sempre i més i hi seré també:
Encarnam la possibilitat, sols hem d’estar convençuts, la cançó, ser la cançó, esdevenir càntic, cant, glòria convulsionada, aquest fervor furor il·lusió del que parlo sempre (i sí, m’és igual si no sóc didàctic, si em repeteixo, si no sé utilitzar un diccionari de sinònims i ultrasinònims perquè tot connecta amb tot i si les paraules es repeteixen i són les mateixes vol dir que no són les mateixes i que cada vegada que es torna a dir significa una cosa ABSOLUTAMENT diferent i tant que sí i tant que sí “sigues sempre, cranc autòcton, mercader d’aquesta figa” lalalà jo vaig escriure això? Fou el segle passat, potser, quan era un altre, demà seré un altre, sempre SÓC L’ALTRE, perquè estic multiplicat en l’entusiasme antropòfag, la recerca, l’antull, la curiositat, sóc curiós i frement i no tremol quan em proposen reptes perquè jo sóc el repte, tot sempre esdevé canvi i possibilitat i el futur que se’ns obre com una magrana potser la magrana que Bauçà va fer protagonitzar un dels poemes si ho recordo bé i si no m’invento les coses, i ara mateix hi ha llibres i llibres al meu costat, en parlaré, i tant que en parlaré perquè són meravella i bellesa, CARNATGE de Pau Vadell i Vallbona (Finalista del Premi Pare Colom de Poesia, Lleonard Muntaner Editor, 2012) i ESQUELET de Lucia Pietrelli (Premi Recull de Poesia, Pagès Editors, 2013):
Sí a tot sempre i més encara!!!
epicandmajestic 