Poema Riu, Novel·la Riu, Vida Riu

Aquesta és una d’aquestes nits en què saps que a dins tens tota la força de l’univers com per poder continuar i continuar i continuar i no aturar, celebrar cada pas, cada moment, cada pensament, una nit en què saps, o sigui sé, que sóc hereu de Forrester i que en un principi les coses 1) s’escriuen amb el cor i es corregeixen (si s’han de corregir) amb el cap, 2) que l’única manera d’escriure és escriure, començar, 3) que tots tenim un cor a dins que batega lletres i que tot pot arribar a ser meravella, 4) que la il·lusió de totes les coses, de cada cosa, és el motor és l’aliment és l’alegria, 5) he escrit un poema una cosa un riu aquest capvespre, li dic riu com li podria dir qualsevol cosa, i que m’emociona perquè ha vengut a raig de cop sense esperar-ho ha estat una sorpresa i ara reposa i prest el podré mostrar i sé que aconseguiré grans coses amb ell com anar a fer una volta a la Vila del Pingüí i trobar-me amb tresors com aquests:

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Creació Creació Creació Sempre la Poderosíssima Creació del Món! Ara mateix crec que sóc un tità i que puc aconseguir-ho tot i tot és bellesa, ara mateix un home canta cançons com aquesta en un Teatre d’Arenys i jo voldria ser-hi i hi sóc, hi sóc des d’aquí, hi sóc sempre i més i hi seré també:

Encarnam la possibilitat, sols hem d’estar convençuts, la cançó, ser la cançó, esdevenir càntic, cant, glòria convulsionada, aquest fervor furor il·lusió del que parlo sempre (i sí, m’és igual si no sóc didàctic, si em repeteixo, si no sé utilitzar un diccionari de sinònims i ultrasinònims perquè tot connecta amb tot i si les paraules es repeteixen i són les mateixes vol dir que no són les mateixes i que cada vegada que es torna a dir significa una cosa ABSOLUTAMENT diferent i tant que sí i tant que sí “sigues sempre, cranc autòcton, mercader d’aquesta figa” lalalà jo vaig escriure això? Fou el segle passat, potser, quan era un altre, demà seré un altre, sempre SÓC L’ALTRE, perquè estic multiplicat en l’entusiasme antropòfag, la recerca, l’antull, la curiositat, sóc curiós i frement i no tremol quan em proposen reptes perquè jo sóc el repte, tot sempre esdevé canvi i possibilitat i el futur que se’ns obre com una magrana potser la magrana que Bauçà va fer protagonitzar un dels poemes si ho recordo bé i si no m’invento les coses, i ara mateix hi ha llibres i llibres al meu costat, en parlaré, i tant que en parlaré perquè són meravella i bellesa, CARNATGE de Pau Vadell i Vallbona (Finalista del Premi Pare Colom de Poesia, Lleonard Muntaner Editor, 2012) i ESQUELET de Lucia Pietrelli (Premi Recull de Poesia, Pagès Editors, 2013):

Imatge

Imatge

Sí a tot sempre i més encara!!!

Anuncis

INFINITA L’ALEGRIA QUE S’ESTÀ AMPLIFICANT

484667_205448976266828_2014354160_n

(Foto d’Helena Torrent, de La Llançadora de Sabadell)

Aquesta setmana hem començat la ruta INFINITA LA CARÍCIA QUE HA DE VENIR com ja vaig comentar fa onze dies. Ha estat una setmana intensa, preciosa, extraordinària. Tan fantàstica que ja forma part d’aquesta inesborrable memòria activa que se t’enganxa com una paparra formidable entranyes endins. Hem recitat a Vilafranca del Penedès, Vic, Sant Pere de Riudebitlles i Sabadell. Memorable. Brutalment memorable. Més de 100 persones ens han escoltat en viu i en directe, en total, i han gaudit. Ens han exaltat com noltros els hem exaltat. Identificació gloriosa, ominosa. Vosaltres també fliparíeu veient els seus ulls, veient com la passió s’encomana, com tot i les circumstàncies penoses que estem vivint en aquest món actual hi ha moments d’esplendor i meravella tot al voltant, sí, ja que l’entusiasme va més enllà de les penes, dels mals, de les escòries destructives. Ha estat un regal, un privilegi. Un honor. I el millor és saber que la cosa continua. Que encara ens queden més d’una dotzena de noves aventures, que la cosa creix i creix i creix, com un ésser prodigiós, i que tot vessa de tant fremir absolut.

I TAMBÉ HEM SORTIT A LA TELE

hehehehe:
http://el9tv.xiptv.cat/la-terrassa/capitol/jaume-pons-alorda-anna-gual#.UQJQb89kzYk.facebook

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/cultura/31746-anna-gual-i-jaume-pons-han-comencat-a-vilafranca-una-gira-poetica-gratuita.html

Com fa setmanes, a Artà. Dies de festa, de caliu, de foc. Em vaig reunir amb un amic meu perquè havíem programat un encontre amb la seva mare. El pare d’aquest amic meu va morir fa poc. I ara la seva mare, de sobte, escriu. Un dia es va despertar i va haver d’escriure en el primer paper que va trobar. Ella escriu per recordar, per recordar-lo, per no estar tan trista, perquè l’escriptura l’acosta a la presència omnívora d’aquesta persona amb qui ha compartit tants anys i que ara ha deixat de ser-hi. Escriptura com a vida, com a consol, com a prodigi, escriptura per superar la mort i l’oblit, escriptura essencial, curativa, guaridora, salvadora. Això és escriptura de bon de veres, ni amanerada ni falsa ni mediàtica, la seva és L’ESCRIPTURA AUTÈNTICA, més enllà de mercats editorials i premis i altres rareses, perquè L’ÀNIMA S’ENCOMANA. I són aquests gestos el que ens dignifiquen. I aquest gest seu em va emocionar. M’emociona encara quan hi pens. Perquè tots i totes som ESCRIPTORES I ESCRIPTORS quan la lletra s’apodera de nosaltres, i és aquest escriure el que ens fa entrar dins el temple de LA VIDA EN MAJÚSCULA. Escriure com a celebració del viure, com a fusió, perquè no hi ha barreres ni diferències.

Els nostres versos ens han acostat a la gent en aquesta ruta, perquè hem volgut donar el millor de nosaltres mateixos, i ho han rebut amb els braços, amb els cervells, amb els cossos, amb els esperits obertíssims de capoll. I s’han emocionat, i han rigut, i han plorat, i han cridat i aplaudit, i celebrat, perquè la passió acosta, ens acosta, ens redimeix. Dia a dia. Quotidianament. Vull que aquesta ruta no s’acabi mai, que sigui INFINITA, com la carícia, com el rostre, com l’alegria. I que la màgia es propagui a balquena. Com aquesta pel·lícula, m’estic morint de ganes de veure-la, perquè crec que és un reflex idoni de tota la llum que s’està corporitzant al nostre voltant sense que ni ens adonem, perque aquesta és la gràcia, la màgia, la radiació esplèndida, GAUDIU, GAUDIU SEMPRE I MÉS ENCARA:

cartell_GRAN baixa

Al mateix temps dir que sé que, dins meu, s’està congriant una nova novel·la, la puc notar, la puc sentir, estremidora, estranya, hipnòtica, vital, dinàmica, fresca, rara, estranya, contundent. Està naixent a poc a poc dins meu. Ara sols m’he de deixar emportar per “la fúria salvatge de l’escrit” (Anna Gual).

THE END HAS COME (QUE VOL DIR QUE TOT TORNA A COMENÇAR, QUE EL PRINCIPI SEMPRE ÉS UN VIRUS INFECTAT D’EUFÒRIA I QUE ESTIC CONTENT!!!)

Imatge

Finalment!!! Acabar una feina important, una sèrie de coses molt importants, que segur comportaran grans alegries futures, perquè el present ja està inundat de l’entusiasme que encomanen. El 2013 comença amb tantes coses bones, tanta eufòria! Confirmar que THE MASTER és una de les més grans pel·lícules que he vist mai, m’emociona el seu paisatge de l’ànima, aquest Joaquin Phoenix immens, poderosíssim, Phlip Seymour Hoffman com brilla sempre, i aquesta Amy Adams extraordinària que ens fa flipar amb la seva intensitat, demostrat, PAUL THOMAS ANDERSON és UN GRAN CRACK, UNA BÈSTIA, UN ANIMAL, UN DÉU!!!
Imatge

Llegir un article boníssim de Javier Calvo sobre un llibre que estic esperant amb fruïció i passió, AQUEST:

http://elblogdejaviercalvo.blogspot.com.es/2012/10/dios-es-una-casa-sobre-la-casa-de-hojas.html

I la certesa que la ruta poètica en gira INFINITA LA CARÍCIA QUE HA DE VENIR serà simplement memorable, ens ho passarem mel!!! I qui avisa sempre és un exaltador!!!

Imatge

Triomfs

Imatge

Èxit preciòs, el de l’altre dia, quan més de 60 persones ens varen acompanyar a Can Alcover de Ciutat de Mal en la festa d’exaltació dels nostres llibres. L’èxit, però, és sempre una qüestió interior, una certesa personal, una evidència que ens hem d’inserir a base de clamors. Jo hi crec. Aquesta foto de Jordi Del Valle Díaz així ens ho demostra: no veieu com els nostres somriures aconsegueixen cremar el flaix etern de l’alegria? Ara, i gràcies a l’editorial Lleonard Muntaner, que ens ha encès amb portent, CARNATGE de Pau Vadell i Vallbona, CANTS DE MONTALT de Jaume Pomar, LA MORT DE NA MARGALIDA de Sebastià Portell, AIXÒ ÉS ÀUSTRIA de Joan Jordi Miralles i FAULA de Jaume C. Pons Alorda estan fent niu en els cors de la gent. Perquè ens vàrem emocionar, i tota emoció en comporta una altra de bessona en un cor aliè.

PARES COLOMS

Dia profitós, farcit, el d’avui. Planejar nous projectes, nous llibres, noves aventures, en aquest futur que es regenera constantment dins del somriure epilèptic de la fortuna, i a més a més dedicar uns riures alegres a notícies entranyables del passat que retornen de forma fortuïta, com aquesta:

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2009/04/20/inmoderados-jovenes-poetas/455989.html

Sí, en efecte, tot JA era passió, i demostra que tot ÉS passió ENCARA, i que mai s’acaba el furor, que estic encès i estic ple d’il·lusions. I aquest 2013 també serà, evidentment, una altra conquesta portentosa.

Us ho puc ben dir jo, que he vist les cares entusiastes de més d’un milió de nens que s’han exaltat amb versos. I tot era foc. I eufòria.

12 del 12 del 12

 

http://www.xiptv.cat/l-ultima-troballa/capitol/jaume-pons-alorda

Un dia excepcional. Sí, enigmàtic i misteriós. Ja ha començat amb una trucada que m’han fet, una trucada feta amb entusiasme: una persona m’ha cridat perquè estava emocionat de quelcom que jo he escrit i que li he enviat i que per a mi ha significat un gran TRIOMF. Sí, en efecte, ha estat un grandiós en la seva petitesa, excels en les seves condicions. Hi ha hagut pluja, bon cinema, bons llibres, bona vida, bon menjar, bona escriptura. I coses agradables, grans notícies, com aquesta entrevista a L’ÚLTIMA TROBALLA on puc parlar de FAULA amb eufòria, màxim rendiment, amb alegria i propagació. Sí, un dia que serà recordat. I a més afegim que van naixent, a poc a poc, grans projectes, grans il·lusions: futures rutes i recitals, futures presentacions i exaltacions, per ara us deixo amb la FESTA LITERÀRIA de la setmana que ve, dimecres 19 a les 19 hores a CA’N ALCOVER de Ciutat de Mallorca (Carrer Sant Alonso 24) presentarem els GUANYADORS I FINALISTES DELS PREMIS PARE COLOM 2012. En efecte, festota, festival, família. I sí, no ho dubteu, serà una PASSADA!!!

Imatge

Imatge

Eufòria comprimida a la màxima potència

Imatge

En moments com aquest pens que rebentaré d’alegria, que sóc molt afortunat, el més privilegiat del món. Saber que tot es pot aconseguir si hom de veres ho vol, que la voluntat és el poder, el triomf, la meravella, que cada dia conec gent més i més meravellosa, que m’estic inflant d’esplendors al meu voltant, que al meu cor cada vegada hi ha més lloc per a coses grandioses que també em fan a mi més gran i més savi. Dies de MOST (www.mostfestival.cat) i dies de FAULA, ja repartida entre els ulls i mans d’algunes fantàstiques persones que ja m’han llegit i que em llegiran i en parlaran perquè es vagi propagant bellesa enllà. Preparant-me per recitals i aventures com aquesta amb la millor companyia del món:

Imatge

Sí, temps de celebració i de vida. Plantar un gran somriure enmig dels cors de tothom. Enmig dels centres litúrgics de l’ésser. Celebrar aquesta orgia d’entusiasmes i brillantors mentre Houllebecq parla de Lovecraft i es troba amb Iggy Pop:

I sí, finalment saber que amics ens esperen a Milà, a la resta del món. Viure al límit de l’ossada, besar els ossos del sol.