La vida vessa

Imatge

Les coses bones sempre tenen recompensa. La feina ben feta sempre dóna bons resultats. L’alegria és el millor antídot. Pizarnik re-re-revisava tot el que escrivia com si fos or pur, alquímia. Sorpreses s’acosten. Intensitat. El treball s’acumula perquè n’hi ha molt i és molt bo! John Fante és una bèstia. Una puta bèstia. Ahir vàrem anar a veure per segona vegada ACORAR de Toni Gomila a Cal Bolet de Vilafranca del Penedès. Tothom exaltat, com sempre. Emoció. Pell de porc que sua de tendresa per l’avior i per les batalles successives per l’existència. Dins meu congria quelcom cada vegada més extraordinari. A l’escriptori tinc llibres de Francesc Garriga, Lluís Juncosa, Raymond Rousell, Joan Fuster i Andreu Sevilla que m’esperen perquè els escometi amb la màxima de les passions. Whitman em mira i em diu “Bon dia! No t’aturis!”

Sí, la vida vessa:

http://www.nuvol.com/critica/plenissims-de-vida-gracies-a-john-fante/

Anuncis

III Dia de la Poesia Catalana a Internet!!!

La notícia!!! :

 

http://www.nuvol.com/noticies/el-17-de-marc-comparteix-poesia/

 

Els poemes!!! :

 

1/3) Transmigració

 

Sóc un espasme,

totes les coses som espasmes.

 

Naixem en oceans lactis,

volen que vivim en la coherència

(però siguem la confusió,

siguem sempre caòtics i preciosos en la

confusió)

i morir…

 

No morim perquè en realitat som eterns,

sols proferim un fins ara translúcid,

un somriure brau i decidit,

i llavors ens enfilem

pel buc de la mel

epilèptica

i llavors,

sí,

llavors recomencem

de bell tot nou.

 

2/3) El Cometidor de l’Impur

 

La Besllum m’alleta

no fins que m’afarto, no, fins al punt

de fer-me’n voler més i més,

insaciable de mi,

legislador d’un ordre que es consagra a l’omniscient,

oxigenant-me en la contracció

del vi erecte, superb i impúdic.

 

Arcà de mi mateix, dins meu existeix la nau que reté

els destins i els nuclis múltiples

allà on

em clono per engendrar una milícia

artesana

infectada

de

voluntats.

 

Semioculta, demiúrgica,

com la dida que mai no vaig requerir,

m’ensenya a estimar la incandescència.

 

Ara sí puc confirmar

que he après a viure en el deliri.

 

3/3) Bateig durant l’orgia dels cereals

 

Retruny

el batec deïcida

de la nafra

al meu volcà

i jo crec

en mi.

 

El meu sexe

es clava als

mecanismes

del rellotge solar

que testimonieja

proclamar-me

en aquest

crepuscle

de l’ordi.

 

Crec en nosaltres

i en mi.

 

Recordeu

d’ara endavant

el meu nom.

 

Em dic Voràgine.

 

(del llibre inèdit Cala foc als ossos)

 

L’alegria!!! :

 

Keep Up The Good Job!!!

Començar el dia amb alegries, la grandesa d’un documental més extraordinari que la vida, més gran que l’existència més èpica (i majèstica!) del cosmos, una pel·lícula fascinant, SEARCHING FOR SUGAR MAN, que ahir mateix va aconseguir l’òscar al millor documental, entre tants altres premis que ha assolit:

I veure publicat, gran manera de començar la setmana en efecte, l’article que vaig escriure sobre AIXÒ ÉS ÀUSTRIA de Joan Jordi Miralles i Broto (Premi Pare Colom de Teatre, Lleonard Muntaner Editor, 2012) a Núvol, m’encanta! Enjoy!!!

http://www.nuvol.com/noticies/catalunya-es-austria/

Poema Riu, Novel·la Riu, Vida Riu

Aquesta és una d’aquestes nits en què saps que a dins tens tota la força de l’univers com per poder continuar i continuar i continuar i no aturar, celebrar cada pas, cada moment, cada pensament, una nit en què saps, o sigui sé, que sóc hereu de Forrester i que en un principi les coses 1) s’escriuen amb el cor i es corregeixen (si s’han de corregir) amb el cap, 2) que l’única manera d’escriure és escriure, començar, 3) que tots tenim un cor a dins que batega lletres i que tot pot arribar a ser meravella, 4) que la il·lusió de totes les coses, de cada cosa, és el motor és l’aliment és l’alegria, 5) he escrit un poema una cosa un riu aquest capvespre, li dic riu com li podria dir qualsevol cosa, i que m’emociona perquè ha vengut a raig de cop sense esperar-ho ha estat una sorpresa i ara reposa i prest el podré mostrar i sé que aconseguiré grans coses amb ell com anar a fer una volta a la Vila del Pingüí i trobar-me amb tresors com aquests:

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Creació Creació Creació Sempre la Poderosíssima Creació del Món! Ara mateix crec que sóc un tità i que puc aconseguir-ho tot i tot és bellesa, ara mateix un home canta cançons com aquesta en un Teatre d’Arenys i jo voldria ser-hi i hi sóc, hi sóc des d’aquí, hi sóc sempre i més i hi seré també:

Encarnam la possibilitat, sols hem d’estar convençuts, la cançó, ser la cançó, esdevenir càntic, cant, glòria convulsionada, aquest fervor furor il·lusió del que parlo sempre (i sí, m’és igual si no sóc didàctic, si em repeteixo, si no sé utilitzar un diccionari de sinònims i ultrasinònims perquè tot connecta amb tot i si les paraules es repeteixen i són les mateixes vol dir que no són les mateixes i que cada vegada que es torna a dir significa una cosa ABSOLUTAMENT diferent i tant que sí i tant que sí “sigues sempre, cranc autòcton, mercader d’aquesta figa” lalalà jo vaig escriure això? Fou el segle passat, potser, quan era un altre, demà seré un altre, sempre SÓC L’ALTRE, perquè estic multiplicat en l’entusiasme antropòfag, la recerca, l’antull, la curiositat, sóc curiós i frement i no tremol quan em proposen reptes perquè jo sóc el repte, tot sempre esdevé canvi i possibilitat i el futur que se’ns obre com una magrana potser la magrana que Bauçà va fer protagonitzar un dels poemes si ho recordo bé i si no m’invento les coses, i ara mateix hi ha llibres i llibres al meu costat, en parlaré, i tant que en parlaré perquè són meravella i bellesa, CARNATGE de Pau Vadell i Vallbona (Finalista del Premi Pare Colom de Poesia, Lleonard Muntaner Editor, 2012) i ESQUELET de Lucia Pietrelli (Premi Recull de Poesia, Pagès Editors, 2013):

Imatge

Imatge

Sí a tot sempre i més encara!!!

Més ulls (més ulls!) curulls de caramulls i fulls estulls (més ulls!!!)

Començar el dia amb un gran article:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4087256/20130222/esprius-ramon-barnils.html

Amb la notícia que Miquel de Palol arrasa a França:

Imatge

Evidentment amb Walt Whitman. Amb les seves fulles verdes infinites adorables mal-lletades encantades excitades devoradores DEVORADES de claror, fulles canten ballen viuen aclaparen enamoren encandilen amasien vora neu, vora meu NON STOP OH NON STOP! Oh Pare dels Patriarques! Oh Món Colossal! Oh Univers Endins d’Ales Capcirades! Infinita l’alegria que ens ha d’amarar (plagi descarat, plagi necessari, plagi de cabdell sense preparació, sense premeditació, no com aquells amb cames de ferro que foten tirs a través de cuines fosques sense que en poguem entendre massa bé llur intenció), la fam ens aclapara la fam ens domina, senyors dels mil continents que jeuen amagats darrere aquests que massa carn contenen, ràbia fúria amanyagada, colors a tutiplèn, a balquena, a dojo, en sobren mai i ara, mira’m ara una altra vegada i reconeixeràs el rostre dels capdills! Almenys una altra vegada, una altra!!!

BON TOT SEMPRE, I MÉS ENCARA!!!