Les coses bones sempre tenen recompensa. La feina ben feta sempre dóna bons resultats. L’alegria és el millor antídot. Pizarnik re-re-revisava tot el que escrivia com si fos or pur, alquímia. Sorpreses s’acosten. Intensitat. El treball s’acumula perquè n’hi ha molt i és molt bo! John Fante és una bèstia. Una puta bèstia. Ahir vàrem anar a veure per segona vegada ACORAR de Toni Gomila a Cal Bolet de Vilafranca del Penedès. Tothom exaltat, com sempre. Emoció. Pell de porc que sua de tendresa per l’avior i per les batalles successives per l’existència. Dins meu congria quelcom cada vegada més extraordinari. A l’escriptori tinc llibres de Francesc Garriga, Lluís Juncosa, Raymond Rousell, Joan Fuster i Andreu Sevilla que m’esperen perquè els escometi amb la màxima de les passions. Whitman em mira i em diu “Bon dia! No t’aturis!”
Sí, la vida vessa:
http://www.nuvol.com/critica/plenissims-de-vida-gracies-a-john-fante/
epicandmajestic 