La vida vessa

Les coses bones sempre tenen recompensa. La feina ben feta sempre dóna bons resultats. L’alegria és el millor antídot. Pizarnik re-re-revisava tot el que escrivia com si fos or pur, alquímia. Sorpreses s’acosten. Intensitat. El treball s’acumula perquè n’hi ha molt i és molt bo! John Fante és una bèstia. Una puta bèstia. Ahir vàrem anar a veure per segona vegada ACORAR de Toni Gomila a Cal Bolet de Vilafranca del Penedès. Tothom exaltat, com sempre. Emoció. Pell de porc que sua de tendresa per l’avior i per les batalles successives per l’existència. Dins meu congria quelcom cada vegada més extraordinari. A l’escriptori tinc llibres de Francesc Garriga, Lluís Juncosa, Raymond Rousell, Joan Fuster i Andreu Sevilla que m’esperen perquè els escometi amb la màxima de les passions. Whitman em mira i em diu “Bon dia! No t’aturis!”

Sí, la vida vessa:

http://www.nuvol.com/critica/plenissims-de-vida-gracies-a-john-fante/

III Dia de la Poesia Catalana a Internet!!!

La notícia!!! :

 

http://www.nuvol.com/noticies/el-17-de-marc-comparteix-poesia/

 

Els poemes!!! :

 

1/3) Transmigració

 

Sóc un espasme,

totes les coses som espasmes.

 

Naixem en oceans lactis,

volen que vivim en la coherència

(però siguem la confusió,

siguem sempre caòtics i preciosos en la

confusió)

i morir…

 

No morim perquè en realitat som eterns,

sols proferim un fins ara translúcid,

un somriure brau i decidit,

i llavors ens enfilem

pel buc de la mel

epilèptica

i llavors,

sí,

llavors recomencem

de bell tot nou.

 

2/3) El Cometidor de l’Impur

 

La Besllum m’alleta

no fins que m’afarto, no, fins al punt

de fer-me’n voler més i més,

insaciable de mi,

legislador d’un ordre que es consagra a l’omniscient,

oxigenant-me en la contracció

del vi erecte, superb i impúdic.

 

Arcà de mi mateix, dins meu existeix la nau que reté

els destins i els nuclis múltiples

allà on

em clono per engendrar una milícia

artesana

infectada

de

voluntats.

 

Semioculta, demiúrgica,

com la dida que mai no vaig requerir,

m’ensenya a estimar la incandescència.

 

Ara sí puc confirmar

que he après a viure en el deliri.

 

3/3) Bateig durant l’orgia dels cereals

 

Retruny

el batec deïcida

de la nafra

al meu volcà

i jo crec

en mi.

 

El meu sexe

es clava als

mecanismes

del rellotge solar

que testimonieja

proclamar-me

en aquest

crepuscle

de l’ordi.

 

Crec en nosaltres

i en mi.

 

Recordeu

d’ara endavant

el meu nom.

 

Em dic Voràgine.

 

(del llibre inèdit Cala foc als ossos)

 

L’alegria!!! :

 

Llegir Whitman

Continuen els esclats immensos

Tot és molt al·lucinant, energètic, frenètic, espasmòdic… Tot tremola amb tanta energia, continuarà.