Porta la mantega

Imatge

Ahir vaig dedicar-me al súmmum del nihilisme: llegir de pe a pa Ampliación del campo de batalla de Houellebecq, remirar El último tango en París de Bertolucci (cada vegada que la veig m’agrada més, cada detall com va agafant força i vigor) i acabar la nit amb En las cimas de la desesperación de Cioran. Toma moreno. Pollastre amb col i tords per acabar de donar de berenar. I sí, enfeinat amb la traducció d’un portent que segur que donarà moltes notícies i alegries ben aviat. Ho sé cert. La confiança dóna raó, la voluntat fa pòsum, el valor encalça el sentit, la vida es connecta amb la vida, amarant-ho de tot, tot amarat de vida, tot respira, tot ens envolta, tot ens sublima i ens produeix motius de glorificació, encara que aquesta segueixi el lent procés productiu de la putrefacció antagònica. Si la vida és una puta merda, o això ens volen fer creure, alcem les copes i ballem-la. Si qualque dia arriba l’apocalipsi a mi em trobaran en pilotes cantant, bevent, rient, menjant i orgiant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s