Un porc acorat

(…) El paisatge de l’illa es va apilonant en munts de cel·luloide a través del que es mostra a la pantalla. Les imatges són de càmera antiga, o simulen ser-ho, com si es tractés d’una filmació dels anys setanta del segle anterior, un format que Jakob Zèferin solia utilitzar a través de diferents filtres que ell mateix havia dissenyat en qualsevol treball cinematogràfic. Veiem uns quants personatges que s’acosten en pilotes a la càmera, parlen en una llengua oblidada, però els subtítols resen: Fa estona que ha començat el ritual. Aquí hem nascut i aquí morirem. No hi haurà ningú que ens tregui de casa nostra. S’acosten a un animal que penja. És un porc, i és immens. Es treuen un ganivet d’una butxaca. La imatge aquí es talla de sobte. Després la imatge es reprèn de bell nou i es pot veure com, al costat dels fragments de l’animal que abans penjava, el pintor Iannis fuma, també nuu, un porro de marihuana. A mesura que es van acumulant, les següents escenes componen un conjunt que, mitjançant la seva unió, sembla un cadàver recent: les costelles ben estirades i encara regalimoses, l’alè de porc degollat, el seu interior obert com una ofrena a tot un procés que ja s’ha perdut en el temps i que ja mai recuperarem perquè no es va documentar del tot exceptuant algunes pinzellades buides en documents que ja no serveixen per a res, el seu alenar extingit com va panteixant dins d’un bon plat de frit de matances… No hi ha els típics bafs que s’originen en hivern: el fred massiu de l’exterior en contrast a un interior que s’obre de sobte espargint la seva basca interna, sinó que, simplement, és un exercici d’amputació, de carn que reviscola, el que generacions senceres havien ensenyat als seus descendents i que per qüestions econòmics va deixar de fer-se, com vendre’s l’ànima. Exacte, l’obsessió per l’estiu no és casual: l’ús d’aquesta estació de l’any dins l’obra de Jakob Zèferin és un element indiscutible, essencial. Alguns han volgut interpretar l’estiu dins de la seva obra com una espècie de retorn a l’úter matern, una calidesa imperant, el triomf sempre calent de la voluntat que el caracteritzava, la seva incontinència existencial en totes les facetes possibles. Altres simplement evoquen el seu furor com un esclat d’estiu, el mateix que va aconseguir que milions d’estrangers visitessin el seu lloc de naixença abans de les inundacions que acabaren definitivament amb l’illa i amb el pou de podridura que s’hi va incustar a sobre. Sigui com sigui, és molt possible que tot el que Jakob Zèferin va produir, tant a nivell d’escriptura com a qualsevol altre cosa que produís (fotografia, cinema, obra plàstica…) no fos res més que un monument a la seva llar i a la seva definició com a ésser: una matança de calor. (…)Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s