Talps i Supernoves

Que un altre jorn conclogui amb aquestes eufòries que em vessen de les mans no pot ser descrit a no ser que prengui, com a nau a través de l’escarni paralític, la velocitat del calc i de l’àtom, la lletania d’una cèl·lula fusionant-se amb l’immens, un cadàver negligit que demana, esgargamellant-se, un crit per habitar l’úter de l’esforç i el seu triomf descomunal. Ara mateix sóc l’experiment que funciona, la rondalla que avança, la trama que sublima i el vers que emociona. Sí, ja m’he hibridat amb la matinada. Pilot de l’esperma, de les estrelles i de les emancipacions sense precedents. Saludeu-me, celebreu-me, sóc l’astronauta dels deslímits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s