Èpic Fènix, Majèstic FAULA

Imatge

Gran experiència ahir. Més que això: inoblidable. Després de les meravelloses sensacions del MOST FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DEL VI I EL CAVA a Vilafranca del Penedès (www.mostfestival.cat) ahir vàrem repetir espectacularitat: retrobada amb el Gran Equip del MOST per veure FÈNIX 11 23 de Joel Joan i Sergi Lara al Cineclub Vilafranca i després anar a sopar a Cal Noi Noi, al cor de la Vila. Després de ben dormir i de rebre boníssimes notícies (que seran revelades al final d’aquest post) avui matí ja he convençut unes quantes persones perquè vagin a veure-la (a Palma, a Barcelona, allà on sigui). Per això es va inventar el boca orella.

La pel·lícula està a l’altura de les grans obres de Costa Gavras, però al mateix temps amb un component humà que em recorda el millor cinema Amblin recreant-se amb la sensibilitat d’un John Malkovich quan va dirigir l’obra mestra Pasos de baile, la seva única aventura com a director i amb un apoteòsic Javier Bardem protagonista. Sí, Fènix 11 23 és una pel·lícula extraordinària al meu parer, tant a nivell de guió (gràcies a unes brutals trames orquestrades amb mestria per Hèctor Hernández Vicens i Albert Plans Soriano: la trama individual, la trama familiar, la trama de contrastos nacionals, la trama escolar, la trama política, etcètera) com a resultat final, producte de setè art total. Tensa, ambiciosa, sorprenent, dura, vibrant, tendra, sincera, autèntica, poderosa. PODEROSÍSSIMA DE BON DE VERES!!! Desperta tantes emocions, fa pensar i reflexionar. I, sobretot, gaudir. Vaig sortir entusiasmat. Bones vibracions a balquena. Em vessen. Per favor, aneu a veure-la, a opinar, a celebrar la valentia de tota la gent que, després de tants anys, ha aconseguit portar a la pantalla una increïble història real de valor i justícia.

I, ja sí, després de tota aquesta èpica i majèstica al voltant de FÈNIX, ara toca una altra F (sí, ja ho deia Orson Welles, F FOR FAKE, però també F FOR FORMIDABLE, F FOR FANTASTIC!) en aquest cas per a FAULA. Avui ha sortit la PRIMERA CRÍTICA DE LA MEVA PRIMERA NOVEL·LA i estic emocionat, feliç, exultant, perquè un dels grans escriptors catalans a Mallorca, Toni Serra, ha dit això, no tinc paraules:

FAULA (Publicat avui Diumenge 18/11/2012 a Diario Última Hora)

Es la literatura (narrativa) que me apasiona, en la que creo (con creencia agnóstica, naturalmente) y que me reconforta de tanta miseria social y política. La Literatura (no me elimines la mayúscula, querido corrector) que es el todo y la nada, la dimensión de las posibles / imposibles dimensiones sin abandonar el infinito a la vez, la totalidad de lo inmenso y de lo minúsculo en la inexistencia existente o sea, de la vida y la ciencia. Así es la prosa (novela) de Jaume C. Pons Alorda, Faula (Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2012). Había leído el Pons Alorda poeta, concretamente Els estris de la llum; sé de su actitud intelectual inconformista, creativamente renovadora… pero ha sido Faula (“Hem estat esclaus de la nostra avarícia, de la nostra prepotència. I ara en peguem els resultats”) que me ha introducido en ese Pons Alorda incontrolable (que no es lo mismo que “descontrolado”, putes somerines!), enérgico, quizás porque “vomita els ossos, un per un” que es lo que debe hacerse en esta sociedad cañí y retrógada en la que mal vivimos (y peor sobrevivimos).

Faula es la antítesis creativa (por fortuna) de la literatura lineal (¡firmes, brazo en alto, viva España, viva Franco!), porque es “una nova dimensió on l’espai i el temps segueixen una altra lògica” o sea; todo lo contrario de lo que le ocurre al ciudadano de hoy “que tenía ulls encara, però estava cec”.

Poco me importa (aunque lo valore argumentalmente) si Faula es la historia de un gigante y una niña que huyen de la cotidianidad buscando el imposible, si te encuentras a Morbus o a Pèndol, entre otros personajes, ¿y por qué no una “ecce dona”?, sino que me introduce en una sociedad patética, aniquiladora de valores, que es un reflejo lucidísimo de la sociedad en que malvivimos. Al fin y al cabo, después de viajar a una velocidad “supersònica i ciberpunk”, no nos sorprendrá -quizás si nos maraville intelectualmente- encontrarnos con “la vagina dels auguris, el cony de la voluntat, la vulva de l’immens. El fal·lus de la galàxia ejacula un nou infinit desconegut” (la cursiva me pertenece).

Sí, Faula me ha parecido una magnífica obra renovadora, y les dejo -hoy es domingo sin misa de doce- con esta cita: “De tant que li agrada mamar polles, Mònica ha acabat tenint cara de cony. La fel·lació és l’únic acte sexual que practica. Qualsevol altra cosa li fa fàstic. Sols el fet de pensar en una possible penetració la introdueix al vòmit”. ¿Y la sociedad actual…?. amén.

Toni Serra

Per celebrar-ho avui toca dinar a La Granada, he anat a comprar dolços, i després toca més cine, i no podia ser cap altra, per a un dia tan F, que FANTASTIC MR. FOX de Wes Anderson. Sí, jo també esper que visqueu un dia preciós i feliç.

Imatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s