FAULA

Això ja no té aturall. Gran presentació l’altre dia dels Premis Pare Colom a Inca amb la resta d’intrèpids aventurers de la gesta (Joan Jordi Miralles, Jaume Pomar, Pau Vadell i Vallbona, Sebastià Portell…) i val a dir que fins i tot la bombolla Freixenet es va presentar, xaqueta brillant, per celebrar l’esdeveniment. Amb aventures com aquesta no pot existir el jet lag. Ja tenim FAULA entre les mans i ha quedat una meravella que m’emociona, amb tan bones vibracions sols hi pot haver alegria. Per ara ja tenim presentacions polipoètiques organitzades amb Anna Gual (que també presentarà versos d’IMPLOSIONS, PASSA-M’HI ELS DITS i L’ÉSSER SOLAR) al Cafè Metropol de Tarragona (Cicle Hipermetropoesia) dia 14 de novembre i al Casal Orlandai de Sarrià dia 15 de novembre. Totes dues cites a les 20:30 i fins que el furor duri, que duri tota la nit. Mentrestant anirem acaronant el llibre, remirant la brutal portada de Cristòfol Pons “Quitolomalo” Bendito (www.cristofolpons.com) i exaltant cada moment, perquè, en efecte, la festa sols acaba de començar.

Imatge

Anuncis

Si tot rebenta, que l’esclat sigui extraordinari

No seré el primer que ho digui, però sí seré qui ho cridi amb el furor més colossal que ningú hagi conegut mai. En efecte, exacte, sí. De l’explosió naixeran matrius noves, i seran precioses. FAULA s’acosta i ho fa amb bandes sonores com aquesta, reclamant un costat merescut a la taula dels titans. Prepareu-vos, tot comença sempre en tot moment. Tot ens és Déu i Mestre. Ja podem dir que som immortals i pansexuals, omnivoraços, omnitotals.

Epic & Majestic / Epic And Majestic / epicandmajestic

Avui comença alguna cosa.

I sempre que comença alguna 
cosa és perquè abans n’ha mort
una altra per deixar-li espai.
ANNA GUAL

Avui comença alguna cosa. Ara mateix. Fa temps que el crit se’ns ha fet habitant. Vivim en aquest crit. I hi volem seguir vivint. Per això ara faig bastió en aquest inici i dic que en el Principi hi hem començat a fer una casa extraordinària. Preciosíssima. Ara que estic tan ben acompanyat en aquest camí, ara que estan a punt d’arribar més faules i alegries, gràcies a tu ja puc dir que sí, que en l’eufòria seguirem transportant-nos, mútuament, recíprocament, i que en el nostre entusiasme compartit hi hem erigit LA VIDA. Com més fondo el viure, més endins l’alegria.